Avui més que mai, estic indignada. Cada vegada més, me n’adono de la precarietat del nostre sistema. Avui més que mai, sento vergonya de formar part d’Espanya i perquè no, de Catalunya. Sento vergonya de les persones que ens representen, m’ofèn que em tractin d’ignorant, m’ofèn que no es doni cap mena de valor a un moviment tan rellevant com les acampades pacífiques de les últimes setmanes i, sobretot, m’ofèn que sigui el mateix poble que gosi subestimar a persones que s’han deixat la pell per tots nosaltres, aquests sí que s’hi han deixat la pell. Avui més que mai, recolzo a tots aquells que opinen que de democràcia, això, només en té el nom.
Resulta que a Barcelona són tant i tant nets que no poden passar dos setmanes sense que la magnífica i gloriosa plaça presidida per l’estàtua Lluís Companys no sigui revisada pels serveis de neteja de l’ajuntament, juntament amb els Mossos per donar quatre cops a qui es fiqui pel mig. Aquest aspecte m’hauria de fer sentir orgullosa, quina organització tan bona, no volen que visquem entre la merda! Però resulta que això només és un excusa més, una excusa per acatar les ordres dels de dalt. Ja ha passat el 22M, i ja no és necessari donar suport a aquestes acampades tenint en compte que els poderosos ja no necessiten el poble fins d’aquí quatre anys, que tornaran a anar al mercat i a estimar-nos tant i tant. Ara per ara, n’estan fins els nassos de les nostres disconformitats, i es veu que el seu lema no és “el pueblo unido jamás será vencido” sinó aquell que diu “todo para el pueblo pero sin el pueblo” o millor encara: todo para el pueblo, pero solo para una parte de éste. Només per aquells que es tornen bojos pel futbol i els és indiferent que milers de persones s’hagin mobilitzat els darrers dies per un objectiu comú.
En la pàgina d’inici del diari digital Ara hi ha la següent enquesta:
S’ha de desallotjar Plaça Catalunya?
- Sí, per seguretat de cara a la possible celebració de la Champions
- Sí, però diumenge els acampats han de poder tornar-hi
- No, serà contraproduent, es crearà més tensió
- No, la Champions és una excusa per silenciar la protesta
Solsament la possibilitat de desallotjament de la plaça per un partit de futbol, m’ofèn.
Aquest dissabte és la final de la Champions, i el primer és el primer. Totalment comprensible: és molt més constructiu i realitzant seguir un partit de futbol veient jugadors que cobren sous estratosfèrics per córrer darrere una pilota, enlloc de donar suport a aquests bojos pel canvi que han sortit al carrer en nom de tota una societat descontenta.
Dissabte Plaça Catalunya estarà plena, però no precisament de gent amb inquietuds i set de millores i reformes, dissabte la plaça estarà plegada de fanàtics que s’han quedat sense poder anar a Wembley i gastar-se centenars d’euros per poder veure de més a prop l’espectacular partit que el seu equip els oferirà, pobres. Doncs res, entre que a Barcelona són tan i tan nets i la nostra societat prefereix passar 90 minuts de la seva vida feliços veient el Barça, que no parar-se a escoltar què diuen, què proposen i perquè porten dos setmanes acampant els indignats, importa bastant poc que aquest moviment mai vist des dels inicis de la suposada democràcia quedi en terra, en pols, en res.
El més important és que posin una pantalla gegant, agafarem les nostres samarretes oficials i que aquells “perroflautas” (la nova paraula de moda) no ens molestin gaire, eh. El primer és el primer.
Alba,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada