Això no servirà per res. Aquesta frase s’ha escoltat tant els darrers dies com la paraula indignats. Alguns se n'enriuen, d’altres creuen que és una pèrdua de temps i d’altres encara no saben ni el motiu d’aquesta acampada pacífica. És molt senzill: el poble n’està fins els nassos. No ha estat suficient la humiliació de bona part de la societat, el grau d’exclusió social d’algun sector, ni tampoc l’elevada taxa d’atur que el país està patint. Ha calgut estar-ne tip. Ha calgut dir prou a un sistema basat en la pobresa d’alguns per garantir la riquesa d’uns pocs, ha calgut prendre consciència de l’organització plegada de convenis entre poders i el permanent son de la societat. Doncs ha arribat la vigília. El poble vol canvis, necessita un gir de 360º, i quan parla el poble, res hauria de ser impossible. Així ho demostren les revoltes contra règims totalitaris i veterans com Tunísia i Egipte que fins ara han comptat amb el recolzament de les potències occidentals. Però quan es diu prou, és perquè alguna cosa falla, i si alguna cosa falla, s’ha de canviar.
Alguns opinen que prescindir dels polítics i els bancs – que tant de mal ens han fet els últims anys – és el centre del problema, tenen la convicció i esperança de que tot és millorable i variable; d’altres creuen que és més senzill: només cal canviar el govern que ha estat al capdavant, per posar-n’hi un altre que les setmanes abans de les eleccions hagi promès tot allò que no farà durant els propers quatre anys. I així ha estat.
El poble, arrelat a les tradicions, és pràctic: si algú no funciona, se’n posa un altre, i llestos. Espanya s’ha tenyit de blau. Aquesta ha sigut la solució en les passades eleccions municipals i autonòmiques. Només es poden percebre quatre petites taques corresponents a Astúries, País Basc, Navarra i Catalunya. La resta, blau. Blaves les ciutats, blaus els pobles, blaves les idees, blaus els discursos xenòfobs que s’han endut un nombre significatiu de vots. La gent ha volgut un canvi i aquí el té. El temps dirà si el retrocés a la dreta és més positiu que la Spanish Revolution.
Font: elpaís.comAlba Martínez Miralpeix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada