En la pell de l'altre

Una setmana després que hagi sortit a la llum el cas Anna Allen, és un bon moment per posar la vista enrere i analitzar els fets amb una mica de perspectiva. Allen ha ocupat l’atenció dels mitjans de comunicació i també de les xarxes socials al descobrir que bona part de la seva vida professional i social era tan fascinant com inventada. L’actriu catalana ha encès l’alarma de la indústria televisiva espanyola, encara desconcertada.

Hi ha qui directament l’ha etiquetat com ‘la petita Nicolasa’, després del cas que va posar el petit Nicolás a l’ordre del dia, el jove que va aconseguir relacionar-se amb les altes esferes del Partit Popular i el cercle empresarial madrileny a través d’una identitat falsa. D’altres l’han acusat de mentidera sense precedents, i altres demanen precaució, ja que l’obsessió d’Allen per aparentar ser una persona que no és podria ser conseqüència d’una malaltia. 

Muntatge d'Anna Allen acompanyada d''El petit Nicolás'

Podria tractar-se del trastorn ‘Folie a deux’, conegut com un trastorn psicòtic compartit: una persona té una creença delirant i una segona persona la comparteix. També podria ser un trastorn de la personalitat relacionat amb la necessitat de ser el centre d’atenció. Això explicaria el fet que Allen hagi accentuat les seves falses aparicions els últims dos anys, així com el gruix de les seves mentides: des de la seva aparició a The Big bang theory, la presència als Oscars per segon any consecutiu, la participació a la pel·lícula The normal heart, al costat de Julia Roberts, i fins a les seves converses amb Matt Bomer o Neil Patrick Harris.

No obstant, tot plegat també podria ser un negoci d’Allen i el seu representat per obtenir notorietat i millorar el seu perfil professional. Si bé ni Anna Allen ni el representant s’han pronunciat encara sobre la polèmica que l’actriu gironina ha encès a la xarxa, el que si és cert és que aquesta situació l’ha convertit, fins i tot, en portada de mitjans tradicionals i convencionals com El País i La Vanguardia.

La seva carrera professional s’ha tenyit, en qüestió d’hores, per les seves mentides, també relacionades amb la seva professió. Enrere queda aquella biografia marcada per la seva aparició a la sèrie espanyola ‘Cuéntame cómo pasó’, o el film ‘Un Burca por amor’. Allen és ara coneguda arreu per haver colat tantes invencions sense sospita. N’és un exemple la seva pàgina de viquipèdia, que ja s’ha actualitzat deixant constància de les mentides d’Allen com un capítol més del seu currículum que, sense dubte, es menja qualsevol altre apartat.

Tot plegat, sembla extret de la novel·la de Maria Barbal, En la pell de l’altre. Una història sobre la impostura, sobre una vida falsificada, però el cas és que la realitat ha superat la ficció un cop més, i Barbal tindria un nou cas per inspirar-se. Anna Allen no és la primera i, probablement, no serà l’última de mentir sobre la seva vida i canviar de personatge – de fet, qui és que no canvia de personatge en el seu dia a dia segons li convé?-.

L’any 2005 el cas d’Enric Marco va commoure la memòria de l'Holocaust. L’escriptor Benito Bermejo va demostrar que la biografia del fins aleshores president de l’Amical de Mauthausen era completament inventada: Marco no havia estat a Mauthausen i no havia sigut resistent antifeixista, sinó que havia treballat com a voluntari en la indústria bèl·lica alemanya. Però el cas del petit Nicolás, d’Enric Marco i d’Anna Allen no són els únics. Recordareu, segur, la història d’Alícia Estévez, que assegurava haver sigut víctima de l’atemptat a les Torres Bessones. Fins i tot podríem incloure en aquesta llista a l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, que l’estiu passat va desencantar gran part de la societat catalana quan va anunciar que tenia diners a l’estranger sense declarar.

Sigui quin sigui el motiu de cada un d’ells, la qüestió és que ja són uns quants els que han intentar fingir una part de la seva vida. Les causes, per ara, només les saben ells. Però les conseqüències solen ser sempre les mateixes. Es poden resumir en aquella dita popular que diu així: s’atrapa abans un mentider que un coix.