Aquesta setmana s’ha reobert el debat sobre l’ús del vel integral en espais públics. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha declarat nul·la la prohibició de dur vel integral, burca o nicab i ha demanat la suspensió dels articles que s'inclouen en la nova ordenança de civisme aprovada per l’Ajuntament de Reus. L’ordenança de civisme de Reus va ser aprovada el passat 18 de juliol, quan la coalició formada per CiU i PP va prohibir vestir burca, nicab o qualsevol vel integral en espais públics. Una mesura pionera a Espanya, ja que les anteriors només imposaven restriccions en equipaments municipals. L’oposició en bloc, PSC, Ara Reus i la CUP van votar en contra d’aquesta mesura. Dies després, associacions islàmiques de Catalunya van portar el cas al TSJC, un òrgan que ara els ha donat la raó.
Per la seva banda, Reus ha anunciat que recorrerà la suspensió de l’ordenança ja que es tracta d’una mesura de seguretat que no atempta contra la llibertat religiosa. Amb aquest estira-i-arronsa, es torna a obrir la caixa dels trons del vel a Catalunya.
Abans d’abordar el conflicte jurídic que planteja l’ús del vel islàmic des del punt de vista dels drets fonamentals, paga la pena aturar-se a reflexionar sobre el significat d’aquesta peça en la religió i la cultural islàmica en general, i per la dona musulmana en particular. En primer lloc, cal distingir entre el vel islàmic i el mocador islàmic. El primer és una imposició política que obliga a les dones islàmiques a ocultar aquelles parts del seu cos que poden despertar els desitjos sexuals de la població masculina. El seu ús no es fonamenta en un mandat religiós o una tradició cultural, sinó en una interpretació intencionada i discriminatòria d’un paratge de l’Alcorà. En canvi, el mocador islàmic té un pes del tot rellevant en la religió islàmica: el seu ús servia originalment per distingir a les creients musulmanes de les esclaves, que tenien prohibit cobrir-se amb aquesta peça.
Per la seva banda, Reus ha anunciat que recorrerà la suspensió de l’ordenança ja que es tracta d’una mesura de seguretat que no atempta contra la llibertat religiosa. Amb aquest estira-i-arronsa, es torna a obrir la caixa dels trons del vel a Catalunya.
Abans d’abordar el conflicte jurídic que planteja l’ús del vel islàmic des del punt de vista dels drets fonamentals, paga la pena aturar-se a reflexionar sobre el significat d’aquesta peça en la religió i la cultural islàmica en general, i per la dona musulmana en particular. En primer lloc, cal distingir entre el vel islàmic i el mocador islàmic. El primer és una imposició política que obliga a les dones islàmiques a ocultar aquelles parts del seu cos que poden despertar els desitjos sexuals de la població masculina. El seu ús no es fonamenta en un mandat religiós o una tradició cultural, sinó en una interpretació intencionada i discriminatòria d’un paratge de l’Alcorà. En canvi, el mocador islàmic té un pes del tot rellevant en la religió islàmica: el seu ús servia originalment per distingir a les creients musulmanes de les esclaves, que tenien prohibit cobrir-se amb aquesta peça.
Models desfilant durant la setmana de la moda de Japó
Fa gairebé cinc anys que Lleida va donar el tret de sortida a la carrera contra l’ús del vel integral en els equipaments públics. Des de llavors, una trentena de municipis catalans han votat mocions sobre aquesta qüestió, i un total de 17 poblacions – entre les quals s’hi troba Reus – han aprovat limitar l’ús d’aquesta peça.
Els Ajuntaments asseguren que el vel integral no altera la convivència, però impedeix la identificació i la comunicació visual de les persones. La falta es qualifica de lleu i està multada amb fins a 750 euros, encara que sempre acaba amb la identificació de la persona que porta aquesta indumentària i tots els Consistoris accepten que l’ús d’aquestes peces és pràcticament anecdòtic i no ha causat problemes de convivència.
No obstant, cal analitzar els motius que porten els Ajuntaments a regularitzar aquesta qüestió. Es ven com que el gran motiu de la prohibició és la defensa dels drets de la dona, encara que alguns experts asseguren que no s’han desplegat polítiques efectives per a elles. Per altra banda, en aquest fet s’hi barreja el sentiment racista: PSC i PP han estat els partits que més mocions han presentat al respecte, seguits de CiU i Plataforma per Catalunya.
Així mateix, el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg considera que portar la cara tapada pot ser una amenaçada per la convivència, un bé superior a la llibertat religiosa. No obstant, els experts posen en dubte que es pugui traslladar aquesta afirmació a la realitat catalana, i també espanyola: en la legislació espanyola, la utilització de vestimenta s’empara en la llibertat religiosa. El nou capítol sobre el vel integral a Catalunya torna a posar sobre la taula quins són els límits de la llibertat personal i col·lectiva, i quan comença una i acaba l’altra.
En aquest vídeo, la productora audiovisual brasilera Porta dos Fundos fa sàtira sobre l'ús del vel integral
Fa gairebé cinc anys que Lleida va donar el tret de sortida a la carrera contra l’ús del vel integral en els equipaments públics. Des de llavors, una trentena de municipis catalans han votat mocions sobre aquesta qüestió, i un total de 17 poblacions – entre les quals s’hi troba Reus – han aprovat limitar l’ús d’aquesta peça.
Els Ajuntaments asseguren que el vel integral no altera la convivència, però impedeix la identificació i la comunicació visual de les persones. La falta es qualifica de lleu i està multada amb fins a 750 euros, encara que sempre acaba amb la identificació de la persona que porta aquesta indumentària i tots els Consistoris accepten que l’ús d’aquestes peces és pràcticament anecdòtic i no ha causat problemes de convivència.
No obstant, cal analitzar els motius que porten els Ajuntaments a regularitzar aquesta qüestió. Es ven com que el gran motiu de la prohibició és la defensa dels drets de la dona, encara que alguns experts asseguren que no s’han desplegat polítiques efectives per a elles. Per altra banda, en aquest fet s’hi barreja el sentiment racista: PSC i PP han estat els partits que més mocions han presentat al respecte, seguits de CiU i Plataforma per Catalunya.
Així mateix, el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg considera que portar la cara tapada pot ser una amenaçada per la convivència, un bé superior a la llibertat religiosa. No obstant, els experts posen en dubte que es pugui traslladar aquesta afirmació a la realitat catalana, i també espanyola: en la legislació espanyola, la utilització de vestimenta s’empara en la llibertat religiosa. El nou capítol sobre el vel integral a Catalunya torna a posar sobre la taula quins són els límits de la llibertat personal i col·lectiva, i quan comença una i acaba l’altra.
En aquest vídeo, la productora audiovisual brasilera Porta dos Fundos fa sàtira sobre l'ús del vel integral
En aquest vídeo, la productora audiovisual brasilera Porta dos Fundos fa sàtira sobre l'ús del vel integral
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada