Els Oscars més reivindicatius

Un any més, la indústria del cinema s’ha vestit de gala per a la 87a edició dels Oscars, que s’ha celebrat a Los Angeles i ha convertit la pel·lícula ‘Birdman’ en la gran triomfadora, aconseguint les quatre estatuetes en les categories més destacades. Com ja és habitual, la nit dels Oscars ha acaparat els mitjans digitals i les xarxes socials, que han dedicat tota mena d’informacions a una gala que acostuma a ser notícia més enllà dels premiats amb estatueta. Enguany, les qualificacions que més s’han repetit sobre els Oscars han sigut ‘repartits’ i ‘reivindicatius’.

De fet, un dels moments més intensos de la nit va anar acompanyat de reivindicació i el va protagonitzar Patricia Arquette, guanyadora de l’Oscar a la millor actriu de repartiment. En el seu discurs, l’actriu va donar les gràcies pel seu premi, i va aprofitar per demanar igualtat i els mateixos drets per a les dones als Estats Units.

 

Arquette parla d’Estats Units però en el seu discurs sembla que hagi llegit les darreres notícies sobre aquesta qüestió a Catalunya. No fa ni una setmana que els mitjans publicaven la següent informació: A Catalunya una dona ha detreballar 16 mesos per guanyar el mateix que un home en 12. Segons un estudi de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç deBarcelona, una dona ha de treballar un 19% més d’hores per aconseguir el mateix sou que un home. La bretxa salarial per hora entre homes i dones, doncs, es manté a Catalunya per cinquè any consecutiu. La igualtat retributiva segueix essent un deure pendent que no només el té Catalunya, ni l’Estat Espanyol, sinó que també el carrega el conjunt de la Unió Europea i, com explicava ahir als Oscars l’actriu Patricia Arquette, també els Estats Units.

Una reivindicació que no ve sola. Aquest diumenge ha sigut el Dia Internacional contra la discriminació salarial i cal tornar a reflexionar sobre els factors que provoquen aquesta situació. No es tracta d’una qualificació inferior, ni de menys experiència laboral. Es tracta d’una posició inicial, de partida, en el mercat laboral, condicionada pels processos culturals i socials de la civilització. Es tracta dels rols que cada gènere té apresos des del seu naixement i que són el resultat d’un conjunt de circumstàncies socioculturals. Per exemple, la dona és la que acostuma a assolir més càrregues familiars, fet que condiciona la seva vida laboral i provoca que el col·lectiu hagi de treballa jornades reduïdes, en llocs de menor responsabilitat i, per tant, amb un salari inferior.

Així doncs, les diferències retributives no només són el reflex de diferències objectives pel que fa la productivitat en una mateixa feina, sinó de la discriminació que ve carregada d’estereotips i rols de gènere que condicionen les preferències i les aspiracions de les dones en el mercat laboral. Per això, un any més i en la 87a gala dels Oscars, que una actriu reivindiqui igualtat entre homes i dones en el seu discurs com a guardonada, continua sent notícia . 

El vel integral: dret o delicte?

Aquesta setmana s’ha reobert el debat sobre l’ús del vel integral en espais públics. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha declarat nul·la la prohibició de dur vel integral, burca o nicab i ha demanat la suspensió dels articles que s'inclouen en la nova ordenança de civisme aprovada per l’Ajuntament de Reus. L’ordenança de civisme de Reus va ser aprovada el passat 18 de juliol, quan la coalició formada per CiU i PP va prohibir vestir burca, nicab o qualsevol vel integral en espais públics. Una mesura pionera a Espanya, ja que les anteriors només imposaven restriccions en equipaments municipals. L’oposició en bloc, PSC, Ara Reus i la CUP van votar en contra d’aquesta mesura. Dies després, associacions islàmiques de Catalunya van portar el cas al TSJC, un òrgan que ara els ha donat la raó.

Per la seva banda, Reus ha anunciat que recorrerà la suspensió de l’ordenança ja que es tracta d’una mesura de seguretat que no atempta contra la llibertat religiosa. Amb aquest estira-i-arronsa, es torna a obrir la caixa dels trons del vel a Catalunya.

Abans d’abordar el conflicte jurídic que planteja l’ús del vel islàmic des del punt de vista dels drets fonamentals, paga la pena aturar-se a reflexionar sobre el significat d’aquesta peça en la religió i la cultural islàmica en general, i per la dona musulmana en particular. En primer lloc, cal distingir entre el vel islàmic i el mocador islàmic. El primer és una imposició política que obliga a les dones islàmiques a ocultar aquelles parts del seu cos que poden despertar els desitjos sexuals de la població masculina. El seu ús no es fonamenta en un mandat religiós o una tradició cultural, sinó en una interpretació intencionada i discriminatòria d’un paratge de l’Alcorà. En canvi, el mocador islàmic té un pes del tot rellevant en la religió islàmica: el seu ús servia originalment per distingir a les creients musulmanes de les esclaves, que tenien prohibit cobrir-se amb aquesta peça.

Models desfilant durant la setmana de la moda de Japó

Fa gairebé cinc anys que Lleida va donar el tret de sortida a la carrera contra l’ús del vel integral en els equipaments públics. Des de llavors, una trentena de municipis catalans han votat mocions sobre aquesta qüestió, i un total de 17 poblacions – entre les quals s’hi troba Reus – han aprovat limitar l’ús d’aquesta peça.
Els Ajuntaments asseguren que el vel integral no altera la convivència, però impedeix la identificació i la comunicació visual de les persones. La falta es qualifica de lleu i està multada amb fins a 750 euros, encara que sempre acaba amb la identificació de la persona que porta aquesta indumentària i tots els Consistoris accepten que l’ús d’aquestes peces és pràcticament anecdòtic i no ha causat problemes de convivència.
No obstant, cal analitzar els motius que porten els Ajuntaments a regularitzar aquesta qüestió. Es ven com que el gran motiu de la prohibició és la defensa dels drets de la dona, encara que alguns experts asseguren que no s’han desplegat polítiques efectives per a elles. Per altra banda, en aquest fet s’hi barreja el sentiment racista: PSC i PP han estat els partits que més mocions han presentat al respecte, seguits de CiU i Plataforma per Catalunya.

Així mateix, el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg considera que portar la cara tapada pot ser una amenaçada per la convivència, un bé superior a la llibertat religiosa. No obstant, els experts posen en dubte que es pugui traslladar aquesta afirmació a la realitat catalana, i també espanyola: en la legislació espanyola, la utilització de vestimenta s’empara en la llibertat religiosa. El nou capítol sobre el vel integral a Catalunya torna a posar sobre la taula quins són els límits de la llibertat personal i col·lectiva, i quan comença una i acaba l’altra. 
En aquest vídeo, la productora audiovisual brasilera Porta dos Fundos fa sàtira sobre l'ús del vel integral

En aquest vídeo, la productora audiovisual brasilera Porta dos Fundos fa sàtira sobre l'ús del vel integral