Dur, però no pessimista

Fitxa tècnica:

Títol: L’últim dia abans de demà

Autor: Eduard Márquez

Editorial: Empúries

Gènere: Narrativa catalana

Any d’edició: 2011

Preu: 16,00 €

Eduard Márquez ens convida a volar, a viatjar al llarg del temps i experimentar un munt de sensacions a través del seu nou llibre

Despertar. Percebre la fragilitat de tot allò que ens envolta. Adonar-se que tots aquells fets que donem per suposats poden volar en menys d’una dècima de segon. Reaccionar i entendre que la nostra experiència vital es pot veure afectada per canvis inesperats que capgiren el sentit de les coses. Aprendre a encarar l’últim dia abans de demà quan el nostre referent ha petat i ja no hi ha marxa enrere.

Així ho expressa Eduard Márquez a través de la seva última novel·la L’últim dia abans de demà. Una obra on l’autor reflecteix la joventut de la seva generació i desperta els fantasmes del passat abordant temes com l’escola religiosa i els abusos infantils, les relacions familiars, les drogues, la música o les males companyies. Conegut per la seva narrativa per adults i nens amb obres com L’eloqüència del franctirador, El silenci dels arbres o La decisió de Brandes, ha estat guardonat amb el Premi Octavi Pellissa 2005, Premi de la Crítica Catalana 2006 i Premi Owerty 2007 per la seva tasca com a escriptor.

Amb L’últim dia abans de demà, Márquez no es desmarca del seu estil característic basat en la recerca de l’abstracció a través d’un escenari ordinari i quotidià. En ell destaca la novel·la breu, aquells textos que no passen de les 100 pàgines però aconsegueixen dir tot allò que l’autor pretén. Sense masses descripcions i utilitzant ni més ni menys que les paraules necessàries per transmetre allò desitjat, pot semblar que el llenguatge emprat ha estat escollit a l’atzar quan vertaderament tot forma part d’un càlcul i una estructura prèviament estudiada. 

I és aquest atzar, que tant es palpa en les seves novel·les, el motiu d’aquesta última creació. Passejant pel portal de l’Àngel de Barcelona, Márquez va veure un amic d’infància al carrer demanant almoina. No es va atrevir a dir-li res, va quedar sense paraules, i en el seu cap van començar a sorgir records d’anys enrere i preguntes sobre què havia portar aquell noi a convertir-se en captaire.

Amb aquesta reflexió, l’autor troba l’essència de la seva novel·la: què passa quan les bigues comencen a cedir? Què passa quan tot allò que creies ferm i adjunt a les nostres vides se’n va com sorra entre les mans sense cap mena d’explicació o advertència prèvia? La trobada amb l’amic d’infància serà l’espurna que encengui el motor d’aquesta novel·la.

Amb un llenguatge acurat, com si de poesia es tractés, i amb un fidel retrat de la capital catalana, Márquez fa viatjar als lectors en el temps. Un retorn al passat, i una mirada a la seva pròpia infància. Sense la intenció de presentar-se com a pessimista, el seu objectiu és animar al lector a la reflexió sobre la duresa de la vida. I ho fa a través dels records del protagonista. Ara endavant, ara enrere: Un cura amb una caixa de pastilles Juanola passejant pels passadissos de l’escola, la Francesa, un amor de joventut ple de somnis i projectes sovint fracassats, en Robert, un amic inseparable que acabarà demanant almoina pels carrers de la ciutat, una etapa madura amb plena consciencia de que allò que està vivint és real, un protagonista que no desvetlla el seu nom en cap moment. Com un puzle amb milers de peces desordenades que mica en mica aconsegueixen un sentit, malgrat sigui fràgil com un cristall que trontolla i es trenca amb el mínim moviment. Un viatge interior d’un home que aconsegueix acceptar tot allò que la vida li ha brindat, i és conscient que cada una d’aquestes peces són imprescindibles i igual de necessàries.

El drama comença a la primera pàgina amb la mort de la Nora, la filla del protagonista. Encara que fins el final de la trama no es desvetllarà el motiu de tal accident, és un fet clau per la comprensió de l’essència de la novel·la: cada petit moment és important pel protagonista.

Una novel·la que es distancia amb escreix dels “best sellers” actuals dotats de suspens i ficció com és el cas d’El Código da Vinci, la trilogia Millennium o Ángeles y demonios. L’objectiu de Márquez no és sorprendre o recórrer a girs argumentals, sinó destapar a petites dosis una vida plegada d’experiències que en un primer moment poden semblar fora de lloc però acaben esdevenint ordinàries pel lector.

Una tarda de primavera, amb el sol acariciant l’esquena, un suc de taronja per baixar el dinar i L’últim dia abans de demà a les mans. Una obra que no té pèrdua i mereix ocupar unes hores del nostre valuós temps, la recompensa és plenament satisfactòria.