Una
setmana després que hagi sortit a la llum el cas Anna Allen, és un bon moment
per posar la vista enrere i analitzar els fets amb una mica de perspectiva. Allen
ha ocupat l’atenció dels mitjans de comunicació i també de les xarxes socials
al descobrir que bona part de la seva vida professional i social era tan
fascinant com inventada. L’actriu catalana ha encès l’alarma de la indústria
televisiva espanyola, encara desconcertada.
Hi ha
qui directament l’ha etiquetat com ‘la petita Nicolasa’, després del cas que va
posar el petit Nicolás a l’ordre del dia, el jove que va aconseguir
relacionar-se amb les altes esferes del Partit Popular i el cercle empresarial
madrileny a través d’una identitat falsa. D’altres l’han acusat de mentidera sense
precedents, i altres demanen precaució, ja que l’obsessió d’Allen per aparentar
ser una persona que no és podria ser conseqüència d’una malaltia.
Muntatge d'Anna Allen acompanyada d''El petit Nicolás'
Podria
tractar-se del trastorn ‘Folie a deux’, conegut com un trastorn psicòtic compartit:
una persona té una creença delirant i una segona persona la comparteix. També
podria ser un trastorn de la personalitat relacionat amb la necessitat de ser
el centre d’atenció. Això explicaria el fet que Allen hagi accentuat les seves
falses aparicions els últims dos anys, així com el gruix de les seves mentides:
des de la seva aparició a The Big bang theory, la presència als Oscars per
segon any consecutiu, la participació a la pel·lícula The normal heart, al
costat de Julia Roberts, i fins a les
seves converses amb Matt Bomer o Neil Patrick Harris.
No
obstant, tot plegat també podria ser un negoci d’Allen i el seu representat per
obtenir notorietat i millorar el seu perfil professional. Si bé ni Anna Allen
ni el representant s’han pronunciat encara sobre la polèmica que l’actriu gironina
ha encès a la xarxa, el que si és cert és que aquesta situació l’ha convertit,
fins i tot, en portada de mitjans tradicionals i convencionals com El País i La Vanguardia.
La
seva carrera professional s’ha tenyit, en qüestió d’hores, per les seves
mentides, també relacionades amb la seva professió. Enrere queda aquella
biografia marcada per la seva aparició a la sèrie espanyola ‘Cuéntame cómo pasó’,
o el film ‘Un Burca por amor’. Allen és ara coneguda arreu per haver colat
tantes invencions sense sospita. N’és un exemple la seva pàgina de viquipèdia, que
ja s’ha actualitzat deixant constància de les mentides d’Allen com un capítol
més del seu currículum que, sense dubte, es menja qualsevol altre apartat.
Tot
plegat, sembla extret de la novel·la de Maria Barbal, En la pell de l’altre.
Una història sobre la impostura, sobre una vida falsificada, però el cas és que
la realitat ha superat la ficció un cop més, i Barbal tindria un nou cas per
inspirar-se. Anna Allen no és la primera i, probablement, no serà l’última de
mentir sobre la seva vida i canviar de personatge – de fet, qui és que no
canvia de personatge en el seu dia a dia segons li convé?-.
L’any
2005 el cas d’Enric Marco va commoure la memòria de l'Holocaust. L’escriptor
Benito Bermejo va demostrar que la biografia del fins aleshores president de l’Amical
de Mauthausen era completament inventada: Marco no havia estat a Mauthausen i
no havia sigut resistent antifeixista, sinó que havia treballat com a voluntari
en la indústria bèl·lica alemanya. Però el cas del petit Nicolás, d’Enric Marco
i d’Anna Allen no són els únics. Recordareu, segur, la història d’Alícia Estévez,
que assegurava haver sigut víctima de l’atemptat a les Torres Bessones. Fins i
tot podríem incloure en aquesta llista a l’expresident de la Generalitat, Jordi
Pujol, que l’estiu passat va desencantar gran part de la societat catalana quan
va anunciar que tenia diners a l’estranger sense declarar.
Sigui
quin sigui el motiu de cada un d’ells, la qüestió és que ja són uns quants els
que han intentar fingir una part de la seva vida. Les causes, per ara, només
les saben ells. Però les conseqüències solen ser sempre les mateixes. Es poden resumir
en aquella dita popular que diu així: s’atrapa abans un mentider que un coix.
