La 'Ciutat morta' ha revifat

L’emissió, per primera vegada per televisió, del documental ‘Ciutat Morta’, ha col•locat els fets del 4 de febrer del 2006 a la primera línia de l’agenda mediàtica. La cinta recull els aldarulls d’aquell 4 de febrer, quan un Guardia Urbà va acabar ferit greument, i cinc joves van ser condemnats. Ara, els familiars, els advocats i els autors de ‘Ciutat Morta’ demanen que es reobri el cas, recolzant-se amb el documental, on es recullen tesis i evidències que apunten a que els condemnats van ser víctimes d’una trama de corrupció política, policial i judicial.

Tot plegat arriba quan gairebé han passat 9 anys d’aquell tràgic 4-F que va estroncar les vides dels protagonistes d'aquest entramat, i que va concloure amb anys de presó, un suïcidi i un membre de la Guàrdia Urbana tetraplègic. El documental va arribar a les llars catalanes precedit d’una doble polèmica. En primer lloc, el laberint que va haver de superar la cinta perquè la televisió pública catalana el programés. De fet, la majoria de mitjans de comunicació han evitat parlar d'aquest cas fins que ha estat inevitable fer-ho. Ha estat la pressió ciutadana qui ha col·locat 'Ciutat Morta' com a tema d'obertura de la premsa catalana. I en segon, els cinc minuts de censura que el jutge va obligar a retallar a la productora perquè es considerava que podia lesionar l’honor de l’excap de l’àrea d’informació de la Guàrdia Urbana, Víctor Gibanel.

La pregunta és: Per què ara? El film era feia mesos a la xarxa. Els seus autors l’havien promocionat i, finalment, ha estat un vehicle tan increïblement tradicional com la televisió el que ha connectat la realitat i la societat amb aquest entramat que a les xarxes bullia des de feia anys. Fins a quin punt ha estat la mobilització a les xarxes o la simple emissió del documental el que ha marcat la pauta de l’opinió pública al respecte? Aquesta reflexió planteja certs dubtes. Ha estat la pressió ciutadana qui ha revifat 'Ciutat Morta', o ha estat imprescindible la difusió del documental per un mitjà de referència com TV3 perquè això passés? Així doncs, fins a quin punt tenen força les xarxes socials i com poden combatre contra el gegant de la comunicació. Què hagués passat si finalment TV3 hagués decidit no emetre el documental i enterrar el 4-F per sempre més?

 En aquesta ebullició mediàtica de ‘Ciutat Morta’ és imprescindible analitzar la reacció que ha tingut la classe política. No s’ha destapat una trama de corrupció que estava sota secret de sumari, tampoc s’ha descobert l’assassí d’un crim, el que s’ha fet és explicar una història a una societat que, fins aquest dissabte, vivia aliena al 4-F i a les conseqüències que van tenir aquella nit. Per què han reaccionat ara els polítics? Per què han esperat tant a parlar i a demanar la reobertura d’aquest cas? Els polítics s’han vist pressionats mediàticament. I és en aquesta línia on el periodisme s’ha de moure. Aquesta vegada no han estat ells qui han marcat sobre què tocava parlar. Aquesta vegada ha estat el poble.

 
CIUTAT MORTA — Teaser 2013 from metromuster on Vimeo.