Per totes aquelles dones que van dir prou. Per totes aquelles dones que, de manera anònima, van lluitar per un món millor basat en la igualtat. Per totes aquelles dones que van sentir-se capaces de valorar-se malgrat els desprestigis constants de la societat. Per totes aquelles que van tirar endavant una família amb l’únic objectiu d’aconseguir el benestar del seu entorn. Per totes aquelles a qui els van robar els somnis i no van tenir més remei que resignar-se. Per totes aquelles que no van poder tenir la vida que volien perquè, senzillament, havien nascut formant part del sexe dèbil. Per totes aquelles que van haver d’aguantar comentaris i maltractes masclistes i no van poder defensar-se atenent les conseqüències que els podia comportar. També per totes aquelles que van confiar en els seus drets i, aportant petits grans de sorra, van fer canvis en la manera de veure el context social. Per aquelles que ens han deixat l’oportunitat de votar i tenir veu. Per totes aquelles que van morir reivindicant-ho.
Per totes les dones que es lleven cada matí per anar a treballar o estudiar. També per aquelles que tenen somnis i mica en mica els estan complint. Per totes aquelles amb famílies que les recolzen i que les creuen capaces d’arribar lluny. Per totes les dones que s’estimen, que es valoren, que no es deixen trepitjar i que estan aprofitant tot el que, un dia, altres van crear a base d’esforç i lluita.Per acabar, també per totes aquelles que encara ara pateixen maltractaments masclistes. Per totes les que continuen sentint-se inferiors i no poden desplegar les ales. Per aquelles que porten samarretes de coll alt per tapar les ferides, per totes les que han mort en mans dels seus marits i per diverses circumstàncies no han pogut sortir endavant.
La lluita no ha acabat. Per tot això i per molt més, cal celebrar un dia com aquest. Feliç dia de la dona!!
Alba,
